TRUITA DE BACALLÀ

           Truita de bacallà.

El bacallà salat, no té més secret que un bon procés de dessalat. Necessitarem tres dies en remull, hem de tenir en compte que la penca ha estat a sol i serena, penjada al vent, durant molts dies, i per tant, necessita re-hidratar tota l’aigua que ha perdut, a canvi de perdre la sal.

La necessitat de guardar a la nevera el bacallà en remull, durant els mesos de calor, juntament amb els descuits o els canvis de plans, m’ha fet desenvolupar una tècnica que no em falla, per a dessalar el bacallà, reduint la incertesa dels tres dies, i dels canvis de plans.

En una fiambrera, amb tapa, hi possem el bacallà que anem a gastar (tres o quatre talls), amb aigua, i a la nevera. Aquesta primera aigua la podem canviar el dia que vulguem (en una setmana o en 10 dies); per canviar l’aigua, només hem de destapar la carmanyola, escórrer l’aigua que tenim salabrosa i posar nova aigua de l’aixeta (freda); aquesta segona aigua ja es mes delicada, haurem de gastar el bacallà al cap de dos o tres dies. Si volem gastar el bacallà des de la segona aigua, encara estarà salat, pel què li canviarem l’aigua el dia següent (màxim dos), per a consumir l’endemà, o l’esquinçarem al dia següent (24 hores de la segona aigua), per acabar posant-lo en remull i amb un parell d’espremudes, ja el tenim llest per a consumir (en brandada, esqueixada, truita, bunyols, amb cigrons),...si el volem per a fer d’una peça cada tall (a la llauna, a la mel, amb samfaina, amb tomàquet... haurem d’esperar l’acció de la tercera aigua. Un cop dessalat, el podem guardar un dia a la nevera sense aigua (que es tornaria pudenta) o al congelador.

            bacallà dessalat (250 gr)

            patata  (250 gr)

            ous (3)

            alls (3)

            julivert picat (1 cullerada de postres)

            oli d’oliva verge (3 cullerades)

Primer pelarem les patates (millor de la varietat kennebec ó vermelles), farem unes rodanxes d’un dit de gruix i les posarem en un cassó amb aigua, per a bullir i fer puré, també hi posarem els alls.

Esmicolarem el bacallà a troços petits (com la punta dels dits polzes) i el posarem en un bol, on hi afegirem el puré, amb els alls, els ous, i el julivert picat. Ho remenarem tot de forma que no ens quedi patata sense barrejar (ni bacallà).

 

En una paella, posada al foc lent, hi afegirem l’oli, i quan aquest estigui calent, hi abocarem la barreja, que deixarem coure durant uns cinc a set minuts, igualarem per la part de dalt amb una cullera de fusta, apujarem el foc i taparem amb una tapadora de Pirex, ajustada. 

Passats aquests temps, li donarem el tomb amb un plat ample o tomba-truites i el deixarem per l’altra cara un màxim de  tres minuts més. (si ens quedés una mica crua sempre hi podem afegir una mica més de temps, ja que els fogons no són mai iguals, però no gaire més).

            La servirem a taula pel costat que ens hagi quedat millor.

 

La mateixa recepta ens servirà per a fer bunyols, amb la fregidora i l’oli net o amb la paella amb força oli.La única precaució, es esmicolar bé el bacallà i la patata en puré. 

 Quant l’oli està calent s’hi va tirant la pasta agafada amb una cullera de postres ( i retallada amb una altra), a mida que van quedant cuites les sèries de 5 o 6 bunyols, fem les seguents.

 En aquesta recepta, els bunyols, no els deixarem mai dins l’oli que es refredi, d’aquesta manera evitarem que ens quedin oliosos.

També es pot fer la truita de bacallà sense patata, però ens hem de garantir que el bacallà a quadat ben dessalat.