SUQUET DE PEIX

           Suquet de peix (de lluç i llenguadina)

           Temps de preparació total: vora una hora.

De suquets, n’hi ha tants com classes de peixos, ( i de cuiners) per això el plat té orígens mariners.

            Ceba (1 grossa)

            Tomàquet triturat (200 gr)

            Patates (3)

            Oli d’oliva verge

            Farina (en un plat)

            Filets de llenguadina (1 per persona)

            Filets de lluç (1 per persona)

            Fumet de peix (1/2 lt)

            1 Picada d’ametlles, all i julivert.

            sal.

           

            Farem el suquet en una cassola de ferro o d’acer inoxidable, amb tapadora de Pirex.

            Primer pelarem les patates i les tallarem en rodanxes d’un dit de gruix.

Posarem la cassola al foc i un cul d’oli. Quant estigui calent i passarem les patates, que quedaran enrossides per fora  (banda i banda) i crues de dins (de fet només cal canviar una mica el color de la patata. Les reservarem en un plat.

Hi passarem els filets de peix per la farina i farem els mateix que amb les patates, enrossir-les una mica per fora, sense arribar a coure-les. Les reservem a part.

Pelarem i tallarem la ceba en julient i la sofregirem una mica (uns dos minuts) abans d’afegir-hi el tomàquet. La salsa de tomàquet quedarà feta en 5 minuts més.

Ara afegirem les patates, que ompliran tot el cul de la cassola per sobre del tomàquet, els filets de peix i el fumet. Apujarem el foc. La cocció és d’una mitja hora. Per la qual cosa hi estarem una hora a la cuina. A mitja cocció, remenarem la cassola per les nanses, posarem la picada, amb una mica del fumet i l’hi posarem la tapa (amb això hem vist al principi del llibre que fèiem pujar la temperatura de cocció).

  Passada la mitja hora, apagarem el foc i ja podem servir. La patata se’ns pegarà una mica a la cassola, però és el més gustós.

Nota: les patates no serveixen totes per a tot, per això hi ha unes 2000 espècies (unes 200 a Europa); nosaltres hem de diferenciar entre patates per a fregir i patates per a bullir o guisar.

La patata vermella, la farem servir per a bullir, algunes varietats de pell clara, com la Monalissa, ens serviran per a fregir. Hi ha però una varietat que resulta insuperable tant per a fregir com per a guisar, que és la Kennebec, de pell llisa i una mica fosca, és la més preuada de les “trumfes” de muntanya, i de fet la que us recomano per a aquest plat.

 

               Patates de la varietat “Kennebec"