Calamars a la romana
Lluny de fer servir la mateixa forma de fregir que amb els altres
peixos “a la romana”, els calamars s’arrebossen amb una pasta de fregir feta a
propòsit. Hi ha diverses receptes, amb ou o sense. Veiem-ne les variants:
Calamars de platja de mida gran (de
més de 30 cm), nets i tallats a rodanxes.(2 ut)
farina
oli de soja o gira-sol
llimona.
Pasta de l’arrebossat:
Farina de blat (200 gr.).
1 ou.
1 cullerada de Café de bicarbonat o
llevat químic (Royal)
un raig de sifó (1 dl) o de cervesa
Aquesta pasta es pot fer només amb farina de blat, ou i un raig de sifó
o cervesa,
o bé amb dos farines
barrejades (blat i blat de moro) a parts iguals, amb dos culleradetes de Café
de bicarbonat potàssic, sense l’ou i amb un raig de cervesa (una mica més).
Aquesta barreja de farines amb bicarbonat, ja la venen feta i té el nom
comercial de ”rebocina”. A mi, m’agrada més amb ou, ja que la rebocina cansa; té molta facilitat
per a xuclar l’oli si es deixa que es refredi dins la paella.
Primer es remena la pasta de l’arrebossat, que ha de quedar d’una
textura lligada a punta de forquilla (aixecant la forquilla plena de pasta ha
de deixar anar un fil continu, prim).
Després passarem les anelles de calamar per farina, i posteriorment per
la pasta de fregir, si no ho fem així l’arrebossat es despenja de les anelles
de calamar.
L’oli ha d’esser abundant i pot ser de soja o de gira-sol, més
livià per a l’estomac, ja que la cocció en oli es pot allargar
prou estona.
No posarem els calamars amuntegats, per tant ens hi cabran de cinc
a sis a cada tongada, i si els volem daurats i cruixents, cada cop estaran uns
tres/quatre minuts, per cada cara.
Els calamars un cop fregits, els posarem a escórrer amb paper absorbent
de cuina, i posteriorment a la safata per a servir a taula. Servirem amb
llimona per a esprémer al gust de cada comensal.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada