SAMFAINA

           Samfaina

Ceba seca ( 1 grossa)

Carbassó ( 1 de petit)

Albergínia (1/2 de gran)

Pebrot verd (1)

Pebrot vermell (1/2 de gros)

Tomàquet madur (2 tomàquets a troços o ½ llauna de tomàquet triturat)

oli (1 dl)

Partim de les verdures tallades, primer per la meitat, longitudinalment i després a mitges llunes, tant la ceba com el carbassó, el pebrot verd i el pebrot vermell.

A una paella calenta (a foc lent), afegim l’oli i després les verdures i pugem el foc a la meitat, el foc ha de fer la circumferència de la paella, no ha de sortir pels costats, si no, acaba cremant la paella i el mànec.

 Anirem girant les verdures amb una cullera de fusta o una forquilla ampla, sense esgarrapar el fons de la paella.

Quan comencin a coure, les taparem amb una tapadora baldera (ampla) o bé una d’ajustada amb un forat per evitar la pressió (tapadores de Pirex).

El punt de cocció serà al gust del cuiner, encara que seran de menester de 10 a 15 minuts; a mitja cocció hi afegirem el tomàquet, y dos pessics de sal.

Un cop acabada la cocció, el punt és untuós, escopint les verdures el poc oli que hi hem posat.

Hi ha altres plats semblants, com el pisto manxego, el cim-i-tomba mallorquí, o la Boronía del Califat de Cordoba, feta amb carabassa i altres verdures tallades a cubs.

Es pot posar com a plat principal, o bé com a guarniment o ingredient d’altres , com el bonítol o l’emperador a la planxa. En Xavier Domingo, conegut gastrònom català, assegurava que el millor plat de la cuina catalana era el pollastre amb samfaina, on la cocció conjunta de la samfaina amb el pollastre destaca els aromes. Un parent no gaire llunyà d’aquesta darrera recepta seria el Pollastre “ a la chilindrón”.