CANALONS GRATINATS

            Canalons gratinats

La farsa dels canalons, pot ser del més variat, des de carn de pollastre guisada, una barreja de carn de vedella i carn de porc (com les mandonguilles), una barreja de carn de pollastre, vedella i porc, el gall d’indi que sobra del dia de Nadal (per això és típic fer canalons el dia de Sant Esteve); també els podem fer de peix o de verdures (espinacs o bledes). Nosaltres farem la recepta amb pollastre rostit.

            Pollastre rostit (1/2)

            Pasta de canalons (20 Uds)

            aigua

            oli d’oliva

            farina de blat (3 cullerades)

            1 got de brou -opcional-

            llet (2 gots)

            nou moscada

            pebre negre molt.

            formatge ratllat (emmental. 100 gr)

És una feinada fer canalons (necessitarem entre una hora i mitja i dos hores), més encara si hem de rostir el pollastre primer; no és gens estrany que només es facin els dies de festa, o es comprin ja mig preparats, a falta de posar al forn i gratinar.

 

Partint d’un rostit ja fet, primer haurem de desossar la carn amb els dits, traient també la pell; un cop desossat, hem de picar la carn (hi podem afegir part del sofregit), per la qual cosa, ho podem fer com antigament, amb una cutxilla de picar, amb una màquina de triturar manual (de manivela) i amb el turmix i els accessoris de picar.

A part, haurem començat a escalfar mitja cassola fonda amb aigua (la de pasta, que hi caben de quatre a cinc litres), a la qual, quan tinguem l’aigua a punt de bullir, hi afegirem una mica d’oli (una cullerada), quan el bull de l’aigua sigui ferm, hi afegirem la pasta de canalons per a coure; la tirarem com si fossin una baralla de cartes, tirades una a una, i hi posarem només 10 fulles cada vegada, per a que no se’ns empeguin pel seu pes. L’aigua bullint les ha d’anar movent mentre es van coïent. La cocció durarà uns deu minuts; passats aquests traurem la pasta amb l’escumadora i la posarem en un bol amb aigua freda. Quan ja estigui tèbia i manipulable, la traurem de l’aigua freda i la posarem estesa a sobre d’un drap net i sec.

La pasta dels canalons té dos cares (una de grvada, que quedarà cap a sota la drap, i per tant a la part exterior, i una de llisa, que és la que va cap a l'interior)

Ara, ja podrem farcir els canalons, posant la carn picada agafada en tongades amb una forquilla. La posarem al terç de la fulla de pasta cuita i l’embolicarem., les puntes de la pasta, han de quedar solapades (qüestió d’un cm), i les posarem en una safata per anar al forn, una mica fonda, per a què en cobreixi el canalons la beixamel que hi posarem a continuació. (pot ser una safata de fang, què abans enllardarem amb mantega o amb oli, per a què no se’ns empeguin).

 

Per a fer la beixamel, en un cassó posarem tres cullerades d’oli, el posarem al foc i a continuació, hi posarem les tres cullerades de farina (bastant estrictes, que no vessin), remenarem, i ja tindrem la “roux” de base; no la deixarem que passi de tèbia ( doncs massa calenta ens farà una pasta difícil de diluir) abans de tirar-hi el got de brou de pollastre i els dos gots de llet, poc a poc, sense deixar de remenar amb una cullera de fusta.

La cocció serà fins que bulli la llet, remenant poc a poc i apagant el foc quan la tinguem espessa. Quan tinguem la beixamel mig preparada, li afegirem la nou moscada ratllada i el pebre molt (1 pessic de cada). Un cop l’haguem acabat, l’abocarem sobre els canalons a la safata per a posar al forn.

Ja podrem posar-li el formatge per sobre, recomano l’emmental per què “sap fondre” com diu la propaganda, posarem el forn en mode de gratinat i el deixarem uns deu minuts (al gust de cada un). Ja tenim els canalons per a portar a taula!